"Teories pedagògiques actuals"

L’altre dia a classe ( 24/02/09) vem parlar sobre les teories pedagògiques actuals. Aquí van unes pinzellades:

- Pedagogies Perennes --> Pre-modernitat. Busquen mantenir i legitimar l’ordre. No caduquen. Des d’aquesta visió es conserva el “legado” cultural, no està oberta al canvi. Necessiten un referent que generalment sol ser teocràtic, un ser suprem, tot i que no necessàriament ha de ser de caire religiós. Els que recolzen aquesta pedagogia creuen que els humans no estem qualificats per a canviar l’herència cultura, creuen que no som prou intel·ligents. També legitimen la superioritat del mestre i tenen cert caràcter ocultista

- Pedagogies Performatives --> Apareix durant la il·lustració. També anomenades positivistes. Busquen la recerca de la màxima eficàcia; l’èxit escolar. El primer objectiu és el rendiment. Tenen una base científica màxima i clarament individualista. Aposten per la racionalitat.

- Pedagogies Hermenèutiques--> S. IXI. Busquen el significat a través de la relació històrica amb la voluntat d’entendre. Donen pes a el fet d’interpretar, de conèixer a l’altre a través del diàleg. Es centren molt en la tradició i en mantenir i conservar les diferències culturals, de gènere, etc. Ressalten la importància del grup, de lo cultural, d’aquí sorgeix la pedagogia intercultural. El centre és reconèixer a l’altre, atorgar-li la importància que es mereix.

- Pedagogies Post Estructuralistes --> S. XX, modernitat. Parteixen de que no hi ha relats col·lectius sinó un individualisme. No admeten comparacions. Busquen aprofundir al màxim en el relat personal de cada individu. Van en contra del currículum.

- Pedagogia Crítica --> A partir dels anys ’70. Té un origen marxista, busquen el canvi social, transformar-lo. El currículum l’hem de fer entre tots. És una pedagogia clarament transformadora.

Si veiem l’evolució de la pedagogia podem destacar tres canvis bàsics que hem vist durant el primer bloc de l’assignatura:

- Hem passat de centrar-nos només en l’educador a centrar-nos en l’educand. Podríem dir que ara l’alumne, en teoria, és el centre d’atenció.

- Passem de centrar-nos en l’ensenyament a centrar-nos en l’aprenentatge (LLL, life long learning)

- Passem de parlar de “centre escolar” a parlar de “centre educatiu”.