miércoles, 18 de marzo de 2009

"Pensant en els Altres"



Documental titulado "Pensant en els altres" emitido por Televisió de Catalunya (Canal 33). Muestra el sistema pedagógico del profesor Toshiro Kanamori en la escuela pública infantil Minami Kodatsuno, en la ciudad de Kanazawa. (Si feu doble click sobre el video us envia a la pàgina del youtube. Allà podeu trobar les altres parts)

A través del vídeo podeu accedir a les altres parts. En total son 6 parts de 10 minuts cada una.
Primer de tot he de dir que feia temps que no m' emocionava tant mirant un vídeo. No sé ben bé si era perquè en el moment de mirar-lo estava més sensible o perquè realment és commovedor. Aquest reportatge ens demostra com es pot educar als alumnes a través d’uns valors comuns que, en principi, ens faran ser feliços.


Tornant una mica al text del que varem parlar fa uns dies a classe, sobre si es podien ensenyar valors a l’escola, crec que aquesta metodologia que s’aplica a la classe del senyor Kanamori ens dóna la resposta a si es poden ensenyar valors. El principal punt del debat que sorgia al parlar sobre aquest tema era que pensàvem que seria impossible ensenyar uns valors que servissin per a tots, ja sigui per la diversitat cultural existent, per les diverses tradicions de la gent, per les ètnies, etc. però els valors als que jo feia referència en antigues actualitzacions, els valors comuns, crec que es reflexa en aquest documental.

L’empatia és la màxima expressió de la tolerància i el “respecte”, i per això és la columna vertebral d’aquest tipus d’educació que es practica en aquesta escola.


És cert que en classes massificades com les nostres seria bastant difícil poder tenir una educació tan “personalitzada” o tan “afectiva”, però no seria impossible. El lema de “ser feliços”, que prediquen en el documental, potencia la motivació de l’alumne per les classes i forma alhora persones més crítiques. També es ressalta la unió, el sentiment de grup, d’ajudar als demés, però totes aquestes característiques son les que es desprenen del sentiment d’empatia. El benestar que es respira a les classes ajuda a que els alumnes estiguin més atents, a que vulguis participar constantment donant la seva opinió, a que tinguin ganes d’aprendre. Això és un altre exemple de la importància de la relació entre educand i educador.


Cert és també que el professors quan s’enfada s’ enfada... i molt! Hi ha un moment del vídeo en el que inclús dona un cop a la pissarra i alça la veu i comença a moure les mans amunt i avall. Això deixa als nens glaçats, però entenen que si ha arribat a aquest extrem és perquè l’han feta grossa. Aquest contrast entre estar excessivament content amb els alumnes i després passar a un pol completament oposat fa que ells mateixos se’n adonin de que han fet malament, i de que vulguin que el seu professor torni a ser com abans, per això assumeixen sempre la culpa i demanen disculpes. Això és disciplina.


Després de mirar-lo i pensar en un nen qualsevol de 10 anys aquí a Catalunya me’n adono del retràs descomunal que portem en relació a escoles així, i no solament a nivell de coneixements, sinó a nivell humà. Totes les comparacions son odioses, però realment veure vídeos d’aquests em fa entendre perquè estem a la cua de l’educació.


Nosaltres som el futur, enriquim-nos i prenen idees de totes les metodologies que anem veient a classe, en vídeos, en escrits, en llibres, i prenem consciència de que podem millorar el futur educatiu!

Us recomano que el mireu, és un documental preciós i molt profitós. Aviam qui pot aguantar les llàgrimes...


Salut! (i tolerància)


1 comentario:

  1. He mirat el documental, en recomanació d'exercici de classe, ja que estudio educació infantil de grau superior. Estic dacord en tot el que dius.
    Es un documental preciós, i el que fa el mestre es digne d'admirar.
    Ana.

    ResponderEliminar