martes, 10 de marzo de 2009

"La Ola" (1981)


Per fi he aconseguit veure la pel•lícula original de La Ola, filmada a l’any 1981 pel director Alexander Grasshoff, alemany (qui ho diria amb aquest nom!). La versió que he penjat de la pel•lícula en l’ anterior entrada està en anglès, però se sent bastant bé i no costa gaire de seguir. Destacaré alguns dels canvis que he apreciat:

En aquesta versió l’experiment comença quan, mentre parlen de l’autocràcia a classe, una alumna li demana al professor: “Com ho feien per exterminar tanta gent sense que ningú digués res? Què els hi deien als demés per enganyar-los?”. Arrel d’aquesta pregunta, el professor no sap que respondre i comença a documentar-se per poder respondre adequadament la pregunta. Quan finalment creu haver torbat la resposta decideix ensenyar-li als seus alumnes com va ser possible una dictadura i com la majoria la va poder acceptar.

La trama és semblant a la de la versió actual del film, tot i que en aquest cas les classes que transformen l’actitud dels alumnes duren dues setmanes i estan millor estructurades:

Primer comença tot com un joc. El professor vol que els alumnes comprovin el poder de la DISCIPLINA. Ells mateixos se’n adonen de que amb disciplina les coses els hi van millor.

En segon lloc, quan ja estan disciplinats, els hi ensenya el poder de la COMUNITAT.

Per últim els hi vol demostrar la magnitud del poder de l’ ACCIÓ gràcies a la disciplina i a la comunitat.

Tot acaba quan fan una última reunió i el professors els hi posa un fragment d’un discurs xenòfob d’ Adolf Hitler. És en aquest moment quan els nois reaccionen.
La veritat és que aquesta versió m’ha agradat més que la nova. Lògicament la nova producció ha volgut incloure elements que no son fidels a l’experiment real, com la mort d’un dels alumnes que passa al final, però bé...
A demés dura solament 47 minuts i es centra més en el que passa a l’aula, no hi ha tanta palla com a la moderna.

Un dels altres motius pel que segueixo pensant que aquest experiment no es podria fer ara, a part de com un joc dintre de l’aula, és perquè actualment la televisió no està tan controlada com abans. Qualsevol pot tenir a casa seva 300 canals diferents, ja siguin locals, comarcals, d’altres parts del món, privats, públics... i això, juntament amb els altres mitjans de comunicació més o menys lliures, impedirien que sol rebéssim informació d’una banda com va passar fa 70 anys. Aleshores potser solament veien unes noticies manipulades que els hi feien pensar el que volien els que tenien el poder, però ara això seria una mica difícil en situacions tan radicals. La desinformació o falta de contrainformació van ser un dels causants d’aquesta ignorància col•lectiva.

Hi ha un moment quasi al final quan el professor els hi diu: "Si hem aconseguit això en dues, setmanes imagineu-vos amb quina rapidesa podriem convèncer a tot l'institut, a tot el poble, a tot el païs!". Jo personalment crec que és una de les reflexions menys acertades de la pel.lícula. Precisament el seu "ocultisme" inicial era el que els deixava fer, però quan passen uns dies i començen a mostrar a la demés gent de l'institut el que son, els acaben odiant tots. Tenen problemes amb els amics, amb els familiars, etc. La mostra està en que de tots els estudiant de l'institut son una minoria els que assisteixen a les classes de "La Ola" després de veure quina gent la forma.

La resposta de la noia de la pel•lícula crec que la trobem en els 3 punts que tracten en la pel•lícula: disciplina (guiats per un líder carismàtic), comunitat (creant un sentiment de pertànyer a una majoria amb poder) i passant a l’acció conjuntament. Tot això, com a resultat final, els feia centrar-se tant en ells mateixos que deixàven de banda lo demés. No volien veure la realitat, sinó que solament es veien a ells com a centre de tot i com a part de a cosa més important de la seva vida: una comunitat.

Tot i així crec que com a mètode pedagògic el que es veu en aquest experiment és fortament eficaç: la disciplina com a eix principal de l’educació, sempre que sigui alhora satisfactòria i atractiva pels educands.

De totes formes considero que, actualment, en el camp econòmic estem bastant sotmesos a una mena de feixisme camuflat. ¿ No son les empreses privades, dominadores de l’economia, les que, sutilment, ens han sotmès al seu capitalisme? I aquí estem, la gran majoria sotmesos a una economia que no podem controlar.

Ara solament em faltarà lleguir el llibre, aviam com va anar realment!

No hay comentarios:

Publicar un comentario