Documental "Ser y Tener"

Petit comentari sobre l'espectacular documental "Ser y Tener". Tracta sobre el dia a dia d'una escola rural unitària (apartada a la muntanya) on hi ha uns 15 alumnes de diferents edats que comparteixen classe i professor.

A l’inici de la pel·lícula, quan apareixen les dues tortugues caminant lentament i en silenci, ja s’intuïa el ritme del documental, a l’igual que el món que apareix bolcat a terra, sol, com apartat, que podria representar el tipus d’escola sobre el que tracta el documental, una escola rural unitària, apartada de tot.

El primer que m’ha cridat l’atenció és el llarg camí que han de fer els nens per arribar a l’escola, passant per camins de sorra nevats, en una furgoneta. Això ja reflecteix el petit grup d’alumnes que assistiran a aquesta escola. des del el primer moment s’ofereix molta autonomia als nens, com veiem en la seqüència que el petit enganxa ell sol els pòsters a la paret, o més endavant amb l’escena de la fotocopiadora. Aquesta autonomia es veu recolzada pels alumnes més grans de la classe, que sempre que cal ajuden als més petits, com podem veure a l’hora de fer les crepes, o quan surtes amb el trineu d’excursió, on s’ajuden mútuament. Que aquests nens aprenguin a desenvolupar aquesta autonomia és fonamental, ja que a les seves cases han de ser igualment autònoms per fer el treball que realitzen als camps o amb els animals.

De cara a la metodologia del professor, crec que ofereix molta importància que els alumnes desenvolupin la mateixa autonomia pensant que actuant, per això mai els hi dóna la desposta directament, sinó que a través de preguntes o petites pistes provoca que el nen acabi donant la desposta. S’ha de destacar la gran paciència que té amb els alumnes. Potser sigui perquè al ser un home de c camp, un antic pagès, potser es pren la vida amb més calma (com se sol dir), forma de ser que comparteixen també els alumnes. També m’ha agradat la forma en la que, a través de la lectura de textos, el professor feia explicar als alumnes experiències pròpies relacionades amb la lectura. D’aquesta manera tots participaven i amenitzaven la classe.

Un altre punt que m’ha cridat l’atenció és el fet que una de les alumnes, que sembla tenir problemes per relacionar-se i parlar, comparteix les mateixes classes que els seus company. El professor intenta ajudar-la, però tot i l’atenció extra que posa en la nena aquesta no reacciona. Probablement es necessitaria algun suport especial per atendre a la nena, però el fet de que sigui solament una nena la que pateixi el problema, afegit a que l’escola està apartada a la muntanya, dificulta que rebi una atenció més especialitzada i personal.

També m’ha sorprès que els alumnes no posessin pegues per anar a l’escola (exceptuant un dels nens més petits que en un moment es posa a plorar). Hem vist com la majoria d’ells, sobretot els més grans, ajuden també amb les feines de la casa, ja sigui dintre o fora amb els animals o l’hort, i tot i així es veuen motivats per anar a l’escola i per fer els deures. Potser valorin més l’oportunitat que se’ls hi ofereix a l’escola de tenir uns estudis i poder treballar en quelcom diferent que de pagesos, per això la insistència dels pares en que els seus fills aprenguin i vagin a l’escola. De fet és com passa a gairebé tot arreu, però en aquest cas crec que es reforça.

La pel·lícula la passaria probablement als alumnes de 4t d’E.S.O, bàsicament perquè al ser més grans podrien apreciar més el contingut del documental i treure-hi més profit que alumnes de 1r o 2n. Després de passar el video generaria un debat tal i com vam fer a classe per veure que n’opinen ells del professor i la metodologia.