¿Televisió o tela visió?

Doncs bé, avui inauguro el meu blog amb la meva primera entrada. Tot i que el títol pugui confondre no vull parlar de la manipulació mediàtica, ni de la visió tan particular que tenen els mitjans de telecomunicació d’enfocar les coses, això ja està massa vist, sinó que solament volia llençar, i donar una mica la meva opinió, un parell de preguntes que em venen rondant el cap des de fa unes dies, des del moment que vaig pensar en abordar aquest tema fruit de les magnífiques reflexions d’en Monegal, un dels únics programes que m'agraden:

¿Mirem tanta televisió perquè tenim una escola que avorreix i no potencia les inquietuds i ganes de pensar de la gent, fins al punt que preferim estar embovats hores escoltant la vida dels demés en comptes d’aprofitar el temps aprenent i fent els deures, llegint, etc…? O per contra ¿ha sigut l’excés de televisió i de programes “basura” el que ha fet que perdem l’ interès per l’educació, i ens haguem tornar cada cop més dependents del que ens diuen els de la caixa tonta, perquè ens semblen més divertits i atractius que culturitzar-nos?

No sé si he plantejat bé les preguntes, espero que s’entenguin. De totes formes potser el dubto que plantejo és una mica com lo de “l’ou i la gallina”, però independentment jo crec que és una mica de les dues coses. Si penso en els anys anteriors a l’aparició de la televisió, o inclús quan solament servia per donar noticies o estava controlada completament per la política, suposo que hi havia igualment “mals” estudiants que suspenien, i en aquests casos no era per culpa de la televisió, així que potser ja contesto a la segona qüestió, deixant clar que la televisió no és la causant de la desmotivació dels alumnes. Aleshores solament em queda pensar que si veiem tanta televisió és perquè no ens agrada aprendre el que ens ensenyen.

Faig un incís per deixar clar que tota l’estona que parlo d’ aprendre o d’ensenyar o d’educació em refereixo a la que, suposadament, es dona a les escoles.

Jo considero que si tinguéssim una bona educació i ens tornéssim persones més crítiques i reflexives no ens atreviríem a veure tota la basura que veiem i no ens deixaríem influenciar per les opinions de quatre famosillos o de altres tants periodistes o reporters amb bona imatge.

Realment em sorprenc dels comentaris que escolto al metro, al carrer, o a la mateixa universitat, sobre tonteries que la gent ha vist per la televisió i se les creu, ja sigui en anuncis surrealistes i patètics (però ben decorats) o sobre noticies que decideixen quin ha de ser el nostre punt de vista. És evident que a l’hora de informar a la gent és difícil donar tots els punts de vista, o intentar ser completament formals, però crec que més que de la pròpia televisió la culpa és dels que la mirem i opinem… perquè pensem els que ells volen.

I que passarà després? Ens acabarà educant la televisió a part de la magnífica funció social que fa en l’actualitat? Segur que ens surt més barat que una cangur, així que endavant!!!

A SEGUIR REGALANT EDUCACIÓ ALS NOSTRES FILLS!