tag:blogger.com,1999:blog-3766892075934021273.post9191029413785291160..comments2023-09-07T07:48:51.764-07:00Comments on - EDU... què? -: JapóJoelT1http://www.blogger.com/profile/03902378819235721272noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3766892075934021273.post-13654807579908764532009-03-02T14:33:00.000-08:002009-03-02T14:33:00.000-08:00Bones Lola! Gràcies pel comentari.Anem per parts: ...Bones Lola! Gràcies pel comentari.<BR/><BR/>Anem per parts: Jo realment si que entenc aquest fenòmen. Entenc que un jove es pugui aïllar, i sé que precisament és per culpa de la societat i per infinitat de factors que el fan sentir inferior SOCIALMENT i provoquen que se senti com un "bitxo araro". En tot cas el que no entenc és com hem arribat a aquest extrem, però si entenc que la gent caigui en aquestes depresions que tu dius. La diferència que tenim a occident, i és precisament del que parlo més amunt, és que aquí si un nen es tanca a l'habitació el pare l'agafa pels cabells i el treu a patades.<BR/>Ok, aquí tenim una educació "pitjor" o menys estricta i tot el que vulguis, però està clar que aquestes coses no passen. Crec que això es degut a que totes les accions radicals desencadenen conseqüencies igualment radicals, i precisament és el que està passant allà.<BR/><BR/>La solució ni l'he trobat jo ni crec que la pugui arribar a trobar ningú, almenys una solució que realment es pugui aplicar i sigui efectiva. Jo penso que el món i la vida es van crear per a ser lliures, igual que la planta que creix i es mor i torna a la vida de forma cíclica, però ha arribat un moment en que la manipulació que hem fet del que es coneix, d'una forma natural, com VIDA ha sigut tan brutal que ja no hi ha marxa enrera. Es poden paliar els efectes destructius que provoca l'educació ineficaç que rebem, però considero que canviar-ho a nivell mundial és gairebé utòpic... aix... sort que d'utopies també es viu...<BR/><BR/>Gràcies per la teva reflexió, de veritat ;)JoelT1https://www.blogger.com/profile/03902378819235721272noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3766892075934021273.post-752108016719991142009-03-02T13:05:00.000-08:002009-03-02T13:05:00.000-08:00La setmana passada casualment jo també vaig llegir...La setmana passada casualment jo també vaig llegir un article sobre el fet que s'està produint al Japó. I sí, és realment trist. A mí em sembla inclús subjectiu. No entenc com la població jove pot aïllarse d'una forma tan freda i solitaria. <BR/>Potser és atrevit dir-ho, però a la meva manera d'entendre les coses el que passa a Japó passa a tot occident. La diferéncia és que aquí ho coneixem com "depresió"...i altres tantes enfermetats psicològiques que poc a poc anem sentint.<BR/>Tu mateix ho has dit, el problema regeix en aquesta societat. Hem arribat a un extrem que encara mai habiem conegut. Un món competitiu, hipòcrita i fred que ha oblidat el poc que ens cal per sobreviure i ser feliços. <BR/><BR/>Hi ha una cosa que no em cuadra amb absolut. El "primer món" actualment ja coneix els medis que podrien permetre que la humanitat visqués d'una forma molt més harmoniosa entre ella mateixa y amb el propi cosmos. Com és que encara no es començen a produir CAMBIS?? <BR/>Mira Joel, el més llògic i evident és creure que la clau resideix en l'educació amb uns valors, però és molt difícil arribar a una uniformitat global. Està clar que l'educació pot fer molt però jo crec que ha arribat un moment on qui hauria d'actuar som nosaltres, la joventut. Tenim el poder de que hem de ser escoltats, som el futur.I què fem?? RES!!!!<BR/><BR/>Deixo d'escriure que m'agobiu. <BR/>Si encuentras la solución, porfavor dimelo.<BR/><BR/>LolaLolahttps://www.blogger.com/profile/18032038309001559977noreply@blogger.com